Arroz, pollo, papas & Rock'n Roll
Com ja veieu, malgrat les desaventures que ens han passat, tot lo altre està perfecte. Gairebé ja estem tots els components del grup distribuïts per Lima. Només falten dos madrilenys que arriben, un demà i l'altre la setmana que vé. En total serem unes 20 persones, tot dependrà dels peruans que s'apuntin a venir. Un cop reunits ja fariem les presentacions pertinents.
Avui estem tots una mica adormits. Ahir els peruans van acabar els exams i vam aprofitar per anar de festa, però no abans de fer una pichanga (partit de futbol) amb ells. Al contrari del que pensàvem va guanyar la selecció catalana, amb alguna que altre incorporació madrilenya o autòctona del país. 5 partits a 1 a favor nostre!!! :)
Aquí la gent és molt extrovertida. Com ja heu llegit i vist a part de treballar fort, ja que venim a les 10 del matí i marxem a les 9 del vespre (7 hores més a Catalunya), també ens ho muntem bé. Molta Chela i Pisco, en breu una mica de ron 500 anys de Venezuela i moooooooooolt de reggeaton!!!! Tant nosaltres com ells estem aprenent les diferents "jergas" del llenguatge, a part d'algunes xorrades que hem après en Quechua. Tots som com waikichis (companys, com de la familia). Aquí la gent et dóna el que no té.
Com ja ha dit l'Agustí, aquí la descordinació abunda. És tot com molt surrealista. Per parlar amb una persona que està al costat del despatx segueixen els següents passos:
1. Despengem el telèfon i truquem a la Pamela (secretària de telecos i la única que s'entera d'alguna cosa)
2.Escoltem com sona el telèfon al costat del despatx (la Pamela també està aprop)
3.Demanem a la Pamela que ens passi amb l'esmentat.
4.Sentim sonar un altre telèfon del costat (aquest és el destí)
5. Respon la persona i se sent a l'unisó, pel telèfon i pel sostre, la veu d'aquest
6.Li diem que vingui al despatx
Ho hem aconseguit, per fi podem parlar amb ell. És increïble, al principi estàvem dels nervis però mica en mica tots ens anem acostumant. Que ells són lents? doncs quan ells vulguin alguna cosa, nosaltres tampoc serem molt ràpids.
Ara per ara estem fent comptabilitat i buscant possibles rutes per aprofitar al màxim el nostre temps i visitar tot el que es pugui. Vols, busos, hotels, itineraris... Un cop fet el projecte volem tot organitzadet a l'estil europeu i no quedar-nos tirats un o dos dies al mig del no res.
En fí, només em queda repetir que estem com uns reis. També diré que de moment la flora intestinal dels cinc components de l'expedició catalana al Perú segueix intacta. Ens sentim estimats i també des d'aquí recordem la gent que estimem. Una gran abracada a tothom!!!
Com ja veieu, malgrat les desaventures que ens han passat, tot lo altre està perfecte. Gairebé ja estem tots els components del grup distribuïts per Lima. Només falten dos madrilenys que arriben, un demà i l'altre la setmana que vé. En total serem unes 20 persones, tot dependrà dels peruans que s'apuntin a venir. Un cop reunits ja fariem les presentacions pertinents.
Avui estem tots una mica adormits. Ahir els peruans van acabar els exams i vam aprofitar per anar de festa, però no abans de fer una pichanga (partit de futbol) amb ells. Al contrari del que pensàvem va guanyar la selecció catalana, amb alguna que altre incorporació madrilenya o autòctona del país. 5 partits a 1 a favor nostre!!! :)
Aquí la gent és molt extrovertida. Com ja heu llegit i vist a part de treballar fort, ja que venim a les 10 del matí i marxem a les 9 del vespre (7 hores més a Catalunya), també ens ho muntem bé. Molta Chela i Pisco, en breu una mica de ron 500 anys de Venezuela i moooooooooolt de reggeaton!!!! Tant nosaltres com ells estem aprenent les diferents "jergas" del llenguatge, a part d'algunes xorrades que hem après en Quechua. Tots som com waikichis (companys, com de la familia). Aquí la gent et dóna el que no té.
Com ja ha dit l'Agustí, aquí la descordinació abunda. És tot com molt surrealista. Per parlar amb una persona que està al costat del despatx segueixen els següents passos:
1. Despengem el telèfon i truquem a la Pamela (secretària de telecos i la única que s'entera d'alguna cosa)
2.Escoltem com sona el telèfon al costat del despatx (la Pamela també està aprop)
3.Demanem a la Pamela que ens passi amb l'esmentat.
4.Sentim sonar un altre telèfon del costat (aquest és el destí)
5. Respon la persona i se sent a l'unisó, pel telèfon i pel sostre, la veu d'aquest
6.Li diem que vingui al despatx
Ho hem aconseguit, per fi podem parlar amb ell. És increïble, al principi estàvem dels nervis però mica en mica tots ens anem acostumant. Que ells són lents? doncs quan ells vulguin alguna cosa, nosaltres tampoc serem molt ràpids.
Ara per ara estem fent comptabilitat i buscant possibles rutes per aprofitar al màxim el nostre temps i visitar tot el que es pugui. Vols, busos, hotels, itineraris... Un cop fet el projecte volem tot organitzadet a l'estil europeu i no quedar-nos tirats un o dos dies al mig del no res.
En fí, només em queda repetir que estem com uns reis. També diré que de moment la flora intestinal dels cinc components de l'expedició catalana al Perú segueix intacta. Ens sentim estimats i també des d'aquí recordem la gent que estimem. Una gran abracada a tothom!!!
escrit per Francesc a les
01:47
|
1 comentaris
